Odontologia Conservadora i Restauradora
Què és l’Odontologia Conservadora i Restauradora
L’odontologia conservadora és una especialitat de l’Odontologia que té l’objectiu, com el seu nom indica, de conservar la dent i evitar la seva extracció. Realitza els tractaments dentals necessaris per a salvar la peça quan està parcialment destruïda, fracturada o desgastada. La càries dental és la principal patologia que afecta l’estructura dental i que requereix un tractament restaurador.
Per tractar la dent malalta, en primer lloc eliminarem el teixit afectat o malalt. Després, la reconstruirem mitjançant l’ús de resines biocompatibles anomenades compòsits. Amb aquestes resines, aconseguim segellar per complet la dent evitant que els bacteris tornin a entrar en ella. Aquest procediment, es coneix com a obturació o empastament.
L’Odontologia conservadora està estretament relacionada amb l’Odontologia preventiva. Per prevenir la càries, a més d’una higiene bucodental correcta, són molt importants les revisions periòdiques. Convé detectar la càries abans que arribi a teixits més profunds, com la dentina o la polpa dental (nervi de la dent), és a dir, abans que “faci mal”, ja que en aquest cas el tractament podria arribar a ser una endodòncia (“matar el nervi”), amb el conseqüent debilitament de la peça dentària i un major cost.
Per què no tots els empastaments són iguals?
Alguns pacients pensen que un “empastament” és sempre igual, un tractament sencill, sense gaire importànica. Però això no és cert!
A la Clínica Dental Padrós-Creus Muntaner creiem amb fermesa que un “empastament ben fet” és la base d’un bon tractament dental global. Una obturació defectuosa comportarà a la llarga més pèrdua d’estructura dental i, inclús, la pèrdua de la dent. Per això, considerem que hem de tractar la càries inicial, posant en “aquest simple” tractament els cinc sentits.
Un empastament no és un “simple tractament”. En primer lloc, l’adhesió dental és un procés molt sensible a la tècnica. Implica treballar aïllant la dent de la saliva i de la humitat, motiu pel qual, sempre que sigui possible, s’ha de treballar amb el dic de goma, un plàstic que protegeix la dent a tractar. Si l’empastament es contamina de saliva, es caurà o filtrarà amb el temps.
La cavitat o forat que produeix la càries a la dent ha de rentar-se profundament. Ens hem d’assegurar que s’elimina tot el teixit contaminat. Per això, un cop l’odontòleg considera que ja ha extret la càries, convé comprovar que tot està correcte; per això existeixen “detectors” de càries (Caries detector), que s’han d’utilitzar.
Quan la càries està molt pròxima al nervi, són molt útils els “dissolvents de càries” (Brix 3000, Papacárie) per evitar la utilització de l’instrumental rotatori (com la turbina), amb el risc que això suposa pel nervi. Igualment, en casos de càries profunda, es poden aplicar biomaterials (com el Biodentine) o ionòmers de vidre per regenerar la dentina. Tenim la idea d’utilitzar la millor combinació de materials per cada cas concret.
A més a més, un empastament ha de reproduir l’anatomia dental. Un empastament és com una escultura. El dentista ha de modelar la resina com un escultor, aplicant tots els seus coneixements d’anatomia dental i d’oclusió, perquè el pacient tanqui correctament la boca, encaixant l’arcada superior i la inferior.
Inclús, i malgrat que freqüentment “no es veu”, el dentista ha d’intentar reproduir totes les tonalitats existents en una dent. Per això existeixen tints de colors, que s’han d’aplicar en el lloc precís. La restauració ha de quedar mimetitzada, ha de ser imperceptible.
Realment, un “simple empastament” no és “tapar un forat en una dent”. En un “simple empastament” es barregen coneixements, tècnica i art que, combinats adequadament, faran que la dent tractada quedi reconstruïda íntegrament i duri molt de temps.
La nostra filosofia es basa a dur a terme tractaments de la màxima qualitat pels nostres pacients.
Els clars avenços en els materials que fem servir per a la reconstrucció de les dents han permès la restauració de cúspides seguint quasi la perfecció en la simulació dels diferents teixits dentals. No sol són capaces de reproduir els colors de les dents naturals, sinó que també imiten els diferents graus de luminescència i aconsegueixen resistència a la fractura i al desgast.
És important conèixer i dominar les diferents tècniques, a més de disposar de totes les opcions en relació amb els diferents materials.
L’adhesió al teixit dental és l’avenç més revolucionari dins de l’odontologia actual. Permet la realització d’una odontologia conservadora mínimament invasiva, ja que podem “enganxar als teixits dentals” mitjançant la utilització d’àcids en lloc de retenir amb la creació de cavitats retentives i amplies. Realment, l’adhesió dental afavoreix la conservació de l’estructura dental!
Els materials més utilitzats en odontologia per reconstruir dents lesionades són els compòsits. Els primers compòsits van aparèixer per substituir les obturacions metàl·liques d’amalgama de plata per empastaments blancs. Tot i això, al principi no duraven molt; es desgastaven molt fàcilment, no segellaven bé la unió entre l’empastament i la dent, i encara que eren blancs, eren massa opacs.
La gran evolució d’aquests materials, any rere any, ha estat realment espectacular, fins a arribar a la situació actual. Avui existeixen inclús compòsits amb nanopartícules de quars de 0,001 micres de diàmetre, que s’agrupen en els anomenats “nanoclusters”.
Per nosaltres és molt important disposar de tota la gamma de compòsits de cada fabricant. A més de dominar totes les tècniques per dur a terme una odontologia molt conservadora amb una alta qualitat estètica i funcional.
