Periodòncia
Els tractaments de les genives
La periodòncia és l’especialitat de l’odontologia que estudia i tracta les malalties dels teixits que envolten les dents: la geniva, el lligament periodontal i l’os.
Els teixits periodontals poden patir malaltia periodontal, coneguda antigament com a “piorrea”, i defectes mucogingivals que suposen la pèrdua de la geniva i l’exposició de l’arrel. A més, els teixits gingivals poden presentar diferents alteracions morfològiques que tenen els seus tractaments específics.
La malaltia periodontal
La malaltia periodontal és una malaltia crònica i infecciosa que té com a conseqüència la pèrdua de l’os que suporta les dents, i pot ocasionar la seva pèrdua per mobilitat. El seu primer estadi és la gingivitis, és a dir, la inflamació de la geniva. En aquesta fase, si el pacient rep el tractament adequat, pot revertir-se completament i curar-se. Tot i això, si la gingivitis es cronifica, o el pacient té una predisposició genètica a patir malaltia periodontal, la malaltia evoluciona a la periodontitis, on hi ha una pèrdua òssia irrecuperable; en aquest cas, amb el tractament indicat, la malaltia pot estabilitzar-se.
La causa de la malaltia periodontal és la presència de biofilm, és a dir, acumulació de bacteris més o menys patògens sobre la superfície de la dent i, especialment, en el sulcus gingival, és a dir, a la unió entre la geniva i la dent. La presència d’un excés de bacteris és deguda, habitualment, a una higiene oral deficient; per aquesta raó, establir unes correctes tècniques de raspallat i hàbits d’higiene oral són la base de l’èxit de qualsevol tractament periodontal. A Clínica Dental Padrós-Creus Muntaner som extremadament insistents en inculcar al pacient la importància d’una exquisida higiene oral perquè el pacient periodontal ha d’entendre perfectament que la seva disciplina serà la clau de l’estabilització de la seva malaltia.
Hem de destacar que hi ha casos de periodontitis agressives que tenen un factor genètic de base. Són pacients susceptibles o amb predisposició a patir malaltia periodontal; la seva immunitat de defensa davant dels patògens periodontals està disminuïda. Actualment, si es considera precís, podem realitzar proves genètiques per tal de conèixer aquest patró de susceptibilitat i prendre les precaucions ideals per tal de combatre-la.
Els tipus de bacteris que coexisteixen a la boca és un altre factor determinant. Hi ha microorganismes més virulents que d’altres, i per això també és interessant poder realitzar proves microbiològiques que determinen exactament la flora bacteriana existent. Segons la tipologia detectada, a vegades és necessari administrar teràpies antibiòtiques combinades i/o probiòtics.
El periodontograma és l’element bàsic pel diagnòstic de la malaltia periodontal. Consisteix en la realització d’una sèrie de mesuraments amb una sonda periodontal, és a dir, un sondatge periodontal: s’introdueix suaument la sonda en la unió de la geniva amb la dent, i es mesura quant penetra aquesta sonda. En principi, podem considerar que com més alt és el valor d’aquest registre, més defecte ossi existeix. El periodontograma és com un mapa de la situació òssia del pacient, i ens permet saber, juntament amb les radiografies pertinents, la gravetat de la malaltia.
A la Clínica Dental Padrós-Creus Muntaner disposem del sistema Florida Probe que ens permet efectuar el periodontograma informàticament i comparar l’evolució al llarg del temps.
El tractament bàsic de tota malaltia periodontal és el raspat, pulit i allisat radicular. Es tracta de netejar profundament tota la boca, intentant arribar al fons d’aquestes bosses profundes, eliminant el biofilm, el tartre i cercant la desinfecció dels teixits i la seva cicatrització. Un cop finalitzades les sessions de raspat, es fa el periodontograma de reevaluació i es compara amb l’inicial per tal d’avaluar la millora i determinar si es precisa alguna altra teràpia.
Si encara persisteixen bosses periodontals molt profundes, s’indicarà cirurgia periodontal, sempre que aquesta impliqui una millora en el pronòstic a llarg termini de la peça dentària afectada. La cirurgia periodontal permetrà l’accés al fons dels defectes ossis, la remodelació de les anatomies òssies alterades per la malaltia i, inclús, aplicar tècniques regeneratives, amb les diferents tècniques descrites. En els últims anys s’han vist grans avenços en la regeneració de teixit mitjançant la utilització de membranes, os artificial absorbible, proteïnes de l’esmalt (Emdogain), factors de creixement, etc.
Un cop el doctor pot donar d’alta al pacient, s’estableix el protocol personalitzat de manteniments periodontals que haurà de seguir, és a dir, es determina cada quant temps s’han de fer els controls i les sessions d’higiene periodontal profunda o manteniment periodontal”. Per norma general, un pacient periodontal controlat ve a la consulta cada 6 mesos.
Hi ha persones que, sense patir malaltia periodontal, presenten un periodont fi, susceptible de patir recessions gingivals; és a dir, la geniva es perd, baixa i queda exposada l’arrel de la dent.
Les recessions gingivals poden ocasionar sensibilitat dental, problemes estètics i desgast precoç de la superfície de l’arrel exposada. Per tractar la recessió gingival, la millor alternativa és la realització d’empelts de geniva agafant el teixit del paladar del propi pacient o utilitzant teixits preparats (alloderm o mucograft). En l’actualitat les tècniques de cirurgia plàstica periodontal han evolucionat molt i es fan seguint tècniques mínimament invasives, que inclús permeten tractar diverses recessions al mateix temps, amb resultats extraordinaris i, sobretot, molt predictibles al llarg del temps.
Destaquem l’aplicació de la Tècnica Vista, que permet tractaments de recessions múltiples en tota una arcada en una única sessió.
Quan una persona somriu i ensenya un excés de geniva, pot resultar un problema estètic que pot millorar-se. El més important és realitzar un bon diagnòstic i detectar la causa. Si es tracta de la presència d’un excés de geniva que cobreix la corona de la dent, aquesta pot retocar-se amb una cirurgia senzilla, amb un postoperatori mínim i el somriure del pacient millora extraordinàriament.
